"La implantació del sistema SDDR resultaria econòmicament desfavorable", diu Rosa Colomé

El Projecte ARIADNA analitza la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de la implantació a Catalunya i Espanya d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) obligatori.

Rosa Colomé, directora del Servei de Carreres ESCI-UPF, és responsable de la coordinació de l'anàlisi econòmica de l’estudi i investigadora del grup RISE.

Rosa Colomé, directora del Servei de Carreres ESCI-UPF i responsable de la coordinació de l’anàlisi econòmica de l’estudi ARIADNA.

Rosa Colomé, directora del Servei de Carreres ESCI-UPF i responsable de la coordinació de l’anàlisi econòmica de l’estudi ARIADNA.

Investigadors del grup de recerca Research in International Studies and Economics (RISE) ESCI-UPF, participen en l’estudi ARIADNA, que analitza la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de la implantació a Catalunya i Espanya d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) obligatori. "Es tracta de l’estudi de sostenibilitat d’abast més complet realitzat fins a la data a Europa sobre SDDR, pel que fa als tres àmbits d’anàlisi, econòmic, social i ambiental, i des del vessant de materials i productes", explica Rosa Colomé, directora del Servei de Carreres ESCI-UPF i responsable de la coordinació de l’anàlisi econòmica de l’estudi. Joan Ribas i Mercè Roca i Puigvert, coordinadors acadèmics a ESCI-UPF i membres del grup RISE, han participat en l’anàlisi econòmica de l’estudi.

El projecte, que ha comptat amb la participació d’un comitè de seguiment, integrat per més de 30 entitats i organitzacions representatives de les parts involucrades en la gestió dels residus i amb la revisió crítica d’un panell de nou experts independents, conclou que "la implantació d’aquest model resultaria econòmicament desfavorable". En el cas de Catalunya, els envasos sotmesos a SDDR es gestionarien amb un cost 10 vegades superior a l’actual, i en el cas d’Espanya seria 11 vegades superior.

"Un estudi com aquest és rellevant perquè evidencia els costos i les implicacions econòmiques, ambientals i socials de la implementació d’aquest sistema", destaca Colomé. Per aquest motiu, els investigadors han posat a disposició de l’opinió pública la memòria completa del projecte perquè sigui sotmès a comentari públic a través d’un formulari web per a consultes.


L’anàlisi econòmica

L’estudi ARIADNA compara els costos de l’actual Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) amb una situació hipotètica en què conviurien els dos sistemes, mitjançant la metodologia de Comptabilitat de Costos Nets. L’SDDR operaria per a envasos d’aigües, refrescos, sucs, cerveses, vins, caves i begudes espirituoses, dels materials de PET, PEAD, acer, alumini, cartró per a begudes, i vidre, amb una mida inferior a 3 litres. A cada envàs se li aplicaria un dipòsit de 10 cèntims i s'ha considerat un percentatge de recuperació del 90%. Els envasos no sotmesos a SDDR serien gestionats per un sistema SCRAP.

"El primer que hem analitzat és quant costa el sistema SCRAP actual. A partir de les dades recollides i auditades per Ecoembes i Ecovidirio, així com d’informació procedent de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i d’altres fonts, havíem d’entendre els costos del sistema, desagregar-los per materials i activitats, comptabilitzar i analitzar aquests costos i determinar, finalment, quin cost net té aquest sistema", explica Joan Ribas, responsable de l'anàlisi del sistema actual. "D’aquesta forma, podem saber quina part dels costos de l’SCRAP es mantindrien i quina part canviaria en el moment en que s’introduís el segon sistema", afegeix.


Dissenyant un sistema nou

En el cas de l’SDDR, l’estudi ha implicat el disseny d’un nou sistema, realista amb l'estructura comercial i el consumidor espanyol, i tots els processos vinculats a aquest nou sistema, tenint en compte els recursos humans i materials necessaris per a dur-los a terme. "En tenir tots els processos identificats i el cost associat, podem identificar l’origen del cost. A més, en funció del tipus de maquinària que fes servir cada establiment, màquines de gran volum o petites, o si es fes una gestió manual, podem saber quin cost tindria gestionar un envàs en cada un dels establiments", explica la coordinadora de l’estudi, que té en compte, per primera vegada, el canal Horeca (hotels, restaurants i càterings).

L’estudi identifica els costos reals de 18 models diferents de costos, pels diferents formats comercials i de recollida, d’entre els 50 possibles, dissenyats d’acord amb les entitats i organitzacions representatives. "En el cas d’Espanya, amb una estructura comercial de petits establiments, un percentatge molt alt dels punts de venda optaria per una gestió manual", destaca Colomé. Comparant els models, es pot veure com el model d’un hipermercat amb una màquina de gran volum és molt més econòmic (en termes de cost per unitat gestionada) que el d’un bar amb gestió manual. "Això demostra que establir una compensació estable i única per a tots els establiments seria un error", segons la investigadora.

L’anàlisi de costos realitzat conclou que la implantació d’aquest model resultaria econòmicament desfavorable. "Els resultats són coherents des del punt de vista econòmic perquè estem duplicant un sistema", assegura Colomé. "Aquest nou sistema en paral·lel, per l’estructura comercial d’Espanya, comportaria més gestió manual que a qualsevol altre país i això és més costós, perquè és més ineficient".

Pel que fa a l’actual SCRAP, "segons la FEMP, la major part de recollida de residus al carrer no es podria desmantellar fàcilment encara que s’haguessin de gestionar menys residus, perquè gran part d’aquesta infraestructura depèn de criteris municipals de servei al ciutadà i salut pública. És un cost fix i, per tant, el cost de l’SCRAP s’encariria molt per unitat recollida", conclou Ribas. "És a dir, no pots reduir molt els costos, encara que redueixis els residus".


Un estudi multidisciplinari

Durant més d’un any i mig, els investigadors han treballat conjuntament amb la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, responsable de l’anàlisi ambiental, i la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF, responsable de l’anàlisi social. "Aquest és el primer projecte que ens permet fer un treball de sostenibilitat com a tal i treballar conjuntament en una anàlisi on hi ha objectius multicriteri", destaca Colomé.

Els investigadors se centren ara en estudiar com l’estructura comercial del país afecta als resultats, i als costos associats, de la implantació d’un sistema com l’SDDR, així com en explicar el mètode que s'ha fet servir a l’estudi ARIADNA per poder aplicar-lo a altres contextos geogràfics i altres àmbits de material o producte.

 

0 Comments

Add Comment


    • >:o
    • :-[
    • :'(
    • :-(
    • :-D
    • :-*
    • :-)
    • :P
    • :\
    • 8-)
    • ;-)

    Segueix-nos a les xarxes!

    tw logo        linkedin logo_initials 

    Projectes destacats

    Análisis de Ciclo de Vida de la producción de vino de La Rioja.

    Cálculo de Huella de Carbono de la cadena de producción textil de la marca MANGO.

    Diseño de un software integrado para una Arquitectura Sostenible.

    Cálculo de ahorro de emisiones de CO2 en los productos de la Red Compra Reciclado.

    Desarrollo de criterios de una Ecoetiqueta Europea para edificios de oficinas y para la compra y contratación pública verde.

    Creación de una plataforma on line para difundir casos de estudio de edificación sostenible.

    Análisis del Ciclo de Vida de un Turista que viaja a las Islas Baleares.

    Sensibilización y recogida selectiva de juguetes con componentes eléctricos y electrónicos en als escuelas.

    Diseño de un software de gestión de envases.