“El sistema SDDR implicaria més esforç per part del ciutadà”, diu Silvia Ayuso

L’anàlisi social de l’estudi ARIADNA compara l'impacte social de la recollida d'envasos del sistema actual SCRAP amb una situació hipotètica en què aquest conviuria amb l’SDDR.

Silvia Ayuso, directora Acadèmica de la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF, és responsable de la coordinació de l'anàlisi social de l'estudi.

Silvia Ayuso, directora Acadèmica de la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF.

Silvia Ayuso, directora Acadèmica de la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF.

L’estudi ARIADNA, que analitza la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de la implantació a Catalunya i Espanya d'un sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) obligatori, és l’estudi de sostenibilitat d'abast més complet realitzat fins a la data a Europa sobre l’SDDR i el primer que inclou una anàlisi social sistemàtica. “Altres estudis han abordat la perspectiva social de forma parcial, no sistemàtica, i l'objectiu d’ARIADNA era fer una anàlisi integral d'aquest àmbit”, destaca Silvia Ayuso, directora Acadèmica de la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF i responsable de la coordinació de l'anàlisi social de l'estudi. Els investigadors de la International Life Cycle Academy (ILCA), Bo Weidema i Iván Muñoz, i José Luis Retolaza, investigador del Global Center for Sustainable Business de la Universidad de Deusto, han participat en l'estudi social.

Com que no existeix cap marc metodològic estàndard per a l'anàlisi social, “l'avaluació de l'impacte social de l'actual Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) i SDDR s’ha realitzat, per primer cop, mitjançant dos mètodes complementaris de recent aparició i que es troben en desenvolupament, el que suposa una innovació metodològica”, descriu Ayuso. En primer lloc, s’ha utilitzat una adaptació de la metodologia de quantificació del valor social integrat, desenvolupada per José Luis Retolaza, que es fixa amb allò que consideren important les persones del territori. En segon lloc, s’ha fet servir el mètode de la petjada social, de Bo Weidema, responsable de l’ICLA, que se centra en les implicacions a nivell macro econòmic.

Els resultats obtinguts a partir d’ambdues metodologies coincideixen amb els de l'anàlisi econòmica i l'ambiental d’ARIADNA: els beneficis per a la societat del sistema amb SDDR es veuen minvats pel cost d'altres activitats en aquest, especialment les relacionades amb la recollida i el transport d'envasos.

 

Dos mètodes complementaris

La metodologia de quantificació del valor social integrat pretén comptabilitzar els beneficis i perjudicis ocasionats als grups d'interès a Catalunya o Espanya, que puguin afectar o que són afectats pels sistemes de recollida d'envasos estudiats. “L'interès i la complexitat d'aquest estudi prové del fet que afecta diferents actors, ja que són begudes d'ús quotidià”, explica la coordinadora de l’anàlisi. “A partir de la realització d’entrevistes als representants dels grups d’interès: sectors empresarials lligats a la cadena de valor dels envasos de les begudes, administració pública i associacions de consumidors; hem identificat els aspectes positius i negatius lligats a la implementació d'un SDDR, percebuts com a rellevants pels afectats”, senyala Ayuso.

Per altra banda, “la metodologia de la petjada social ens ha servit per realitzar un diagnòstic socioeconòmic mitjançant un enfocament de cicle de vida. L’eina més important que s’ha fet servir en aquest mètode és el model Input/Output (d'entrada i sortida) multi-regional EXIOBASE (base de dades desenvolupada en projectes de recerca europeus), que permet calcular la interrelació dels consums materials i econòmics, i quines implicacions tenen en les activitats empresarials en altres països del món”, destaca Ayuso.

 

Majors costos socials

Des del punt de vista dels beneficis i perjudicis socials, “els resultats han estat els esperats: l’SDDR implicaria més esforç per part del ciutadà, en ser un sistema complementari a l’actual, que implicaria més recursos i complexitat per a gestionar els residus”, diu Ayuso. Des del punt de vista de la petjada social, “a escala global els dos sistemes impliquen un impacte social beneficiós per a la societat, pel fet que promouen el reciclatge. Però, aquest benefici és menor en el sistema amb SDDR, que implica un empitjorament de la petjada social de la gestió de residus d'envasos a Espanya, reduint el seu impacte beneficiós en un 50% respecte a la situació actual”, afegeix.

“Ara, l'interès és que l'estudi el coneguin les persones amb capacitat decisòria, així com tots els actors implicats, perquè els afectats tinguin accés als resultats, als aspectes tant positius com negatius de la implementació de l’SDDR, un tema debatut amb molta polèmica i, sovint, amb visions molt partidistes i interessades”, conclou Ayuso. Per aquest motiu, els investigadors han posat a disposició de l'opinió pública la memòria completa del projecte perquè sigui sotmès a comentari públic a través d'un formulari web habilitat per a consultes.

 

0 Comments

Add Comment


    • >:o
    • :-[
    • :'(
    • :-(
    • :-D
    • :-*
    • :-)
    • :P
    • :\
    • 8-)
    • ;-)

    Segueix-nos a les xarxes!

    tw logo        linkedin logo_initials 

    Projectes destacats

    Análisis de Ciclo de Vida de la producción de vino de La Rioja.

    Cálculo de Huella de Carbono de la cadena de producción textil de la marca MANGO.

    Diseño de un software integrado para una Arquitectura Sostenible.

    Cálculo de ahorro de emisiones de CO2 en los productos de la Red Compra Reciclado.

    Desarrollo de criterios de una Ecoetiqueta Europea para edificios de oficinas y para la compra y contratación pública verde.

    Creación de una plataforma on line para difundir casos de estudio de edificación sostenible.

    Análisis del Ciclo de Vida de un Turista que viaja a las Islas Baleares.

    Sensibilización y recogida selectiva de juguetes con componentes eléctricos y electrónicos en als escuelas.

    Diseño de un software de gestión de envases.